Defensar el valencià com a llengua vehicular: una responsabilitat educativa i social

Per Vicent Maurí*
“És un deure col·lectiu garantir que el nostre sistema educatiu forme ciutadanes i ciutadans competents en les dues llengües oficials”
El valencià, com a llengua minoritzada en el seu propi territori, ha de ser l’eix vertebrador del sistema educatiu al País Valencià. No es tracta únicament d’una qüestió lingüística o cultural, sinó d’un deure legal i una responsabilitat social que deriva de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Aquests instruments legals no han de quedar relegats a la teoria, sinó que s’han de materialitzar per garantir la protecció i promoció efectiva del valencià. És essencial que tot l’alumnat, independentment de la seua procedència geogràfica o del caràcter públic o concertat del centre educatiu, domine tant el valencià com el castellà al final dels seus estudis obligatoris. No parlem només de complir una exigència legal, sinó d’assegurar que cap estudiant acabe la seua formació sense ser competent en una de les dues llengües oficials, especialment la pròpia del territori.
La mal anomenada «Llei de Llibertat Educativa», impulsada pel president Mazón amb el suport dels sectors més reaccionaris i ultradretans, representa una greu amenaça contra els drets de l’alumnat valencià. Lluny de garantir cap llibertat, aquesta norma vulnera els drets lingüístics i educatius, impedint que el valencià es consolide com a llengua d’ús habitual i acadèmic. Sota l’excusa de la llibertat d’elecció, s’oculta una agenda política regressiva que busca desmantellar els avanços en la normalització de la llengua i l’educació. És un atac directe contra l’educació pública, l’autonomia de gestió dels centres i els criteris pedagògics i acadèmics que han de sustentar un sistema educatiu modern i inclusiu.
La consulta que Mazón i els seus aliats ultradretans impulsen no és només un atac contra el valencià, sinó també contra l’educació i la convivència de la comunitat educativa. Els criteris educatius i lingüístics han de prevaldre sobre els interessos partidistes d’aquells que volen instrumentalitzar la llengua per generar divisió. Aquesta consulta respon al preu que el Partit Popular paga als sectors més radicals, tant interns com externs, que busquen generar conflicte social i atacar les nostres senyes d’identitat i la nostra existència com a poble.
No podem equiparar aquesta consulta amb altres de caràcter polític que aborden temes generals de la vida pública. Estem parlant del dret a l’educació, que ha de ser tractat amb el respecte que mereixen els criteris pedagògics avalats pels experts, així com les obligacions legals derivades de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), signada pel mateix govern del Partit Popular en el passat. És una contradicció que el partit que va subscriure aquest compromís internacional utilitze ara la llengua com a arma política, quan hauria de ser un element de cohesió i respecte.
Sorprèn que no es defense una consulta sobre altres qüestions igualment rellevants, com la forma d’Estat –monarquia o república–, l’encaix territorial, l’ampliació del port de València o la continuïtat de Mazón com a president de la Generalitat. Per què es proposa una consulta sobre el valencià i no sobre aquests altres assumptes que afecten directament la vida de la ciutadania valenciana? La resposta és clara: el valencià s’ha convertit en una eina per debilitar la cohesió social i educativa del territori, amb l’objectiu final d’assimilar-nos lingüísticament i culturalment.
Malgrat la injustícia d’aquesta consulta, és important participar-hi per defensar el valencià. Hem de votar «sí» per protegir la nostra llengua, com defensen nombroses famílies, entitats cíviques, sindicats i institucions compromeses amb una educació inclusiva i de qualitat. Només així podrem resistir les polítiques que pretenen desmantellar el sistema educatiu valencià i retallar els drets lingüístics de la ciutadania. El valencià no ha de ser relegat ni pot ser víctima d’un retrocés; ha de ser una llengua viva, útil i present en el dia a dia de tots els valencians i valencianes, contribuint a una societat més plural i cohesionada.
En definitiva, la defensa del valencià com a llengua vehicular no és només una qüestió cultural o identitària, sinó una necessitat educativa i social. És un deure col·lectiu garantir que el nostre sistema educatiu forme ciutadanes i ciutadans competents en les dues llengües oficials. És el moment d’actuar amb determinació per preservar els drets lingüístics i educatius del nostre poble, perquè el valencià ocupe el lloc que li correspon tant a les aules com a la vida pública del País Valencià.
Castellà:
Defender al valenciano como lengua vehicular: una responsabilidad educativa y social
«Es un deber colectivo garantizar que nuestro sistema educativo forme ciudadanas y ciudadanos competentes en ambas lenguas oficiales.»
El valenciano, como lengua minorizada en su propio territorio, debe ser el eje vertebrador del sistema educativo en la Comunidad Valenciana. No se trata únicamente de una cuestión lingüística o cultural, sino de un deber legal y una responsabilidad social que deriva de la Ley de Uso y Enseñanza del Valenciano y de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias. Estos instrumentos legales no deben quedar relegados a la teoría, sino que deben materializarse para garantizar la protección y promoción efectiva del valenciano. Es esencial que todo el alumnado, independientemente de su procedencia geográfica o del carácter público o concertado del centro educativo, domine tanto al valenciano como al castellano al final de sus estudios obligatorios. No hablamos sólo de cumplir una exigencia legal, sino de asegurar que ningún estudiante termine su formación sin ser competente en una de las dos lenguas oficiales, especialmente la propia del territorio.

La mal llamada “Ley de Libertad Educativa”, impulsada por el presidente Mazón con el apoyo de los sectores más reaccionarios y ultraderechistas, representa una grave amenaza contra los derechos del alumnado valenciano. Lejos de garantizar libertad alguna, esta norma vulnera los derechos lingüísticos y educativos, impidiendo que el valenciano se consolide como lengua de uso habitual y académico. Bajo la excusa de la libertad de elección, se oculta una agenda política regresiva que busca desmantelar los avances en la normalización de la lengua y la educación. Es un ataque directo contra la educación pública, la autonomía de gestión de los centros y los criterios pedagógicos y académicos que deben sustentar un sistema educativo moderno e inclusivo.
La consulta que Mazón y sus aliados ultraderechistas impulsan no es solo un ataque contra el valenciano, sino contra la educación y la convivencia de la comunidad educativa. Los criterios educativos y lingüísticos deben prevalecer sobre los intereses partidistas de aquellos que quieren instrumentalizar la lengua para generar división. Esta consulta responde al precio que el PP paga a los sectores más radicales, tanto internos como externos, que buscan generar conflicto social y atacar nuestras señas de identidad y nuestra existencia como pueblo.
No podemos equiparar esta consulta con otras de carácter político que aborden temas generales de la vida pública. Estamos hablando del derecho a la educación, que debe ser tratado con el respeto que merecen los criterios pedagógicos avalados por los expertos, así como las obligaciones legales derivadas de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias (CELRoM), firmada por el propio gobierno del Partido Popular en el pasado. Es una contradicción que el partido que suscribió ese compromiso internacional utilice ahora la lengua como arma política, cuando debería ser un elemento de cohesión y respeto.
Sorprende que no se defienda una consulta sobre otras cuestiones igualmente relevantes, como la forma de Estado –monarquía o república–, el encaje territorial, la ampliación del puerto de Valencia o la continuidad de Mazón como presidente de la Generalitat. ¿Por qué se propone una consulta sobre el valenciano y no sobre estos otros asuntos que afectan directamente a la vida de la ciudadanía valenciana? La respuesta está clara: el valenciano se ha convertido en una herramienta para debilitar la cohesión social y educativa del territorio, con el objetivo final de asimilarnos lingüística y culturalmente.
Pese a la injusticia de esta consulta, es importante participar para defender al valenciano. Debemos votar «sí» para proteger nuestra lengua, como defienden numerosas familias, entidades cívicas, sindicatos e instituciones comprometidas con una educación inclusiva y de calidad. Sólo así podremos resistir las políticas que pretenden desmantelar el sistema educativo valenciano y recortar los derechos lingüísticos de la ciudadanía. El valenciano no debe ser relegado ni puede ser víctima de un retroceso; debe ser una lengua viva, útil y presente en el día a día de todos los valencianos y valencianas, contribuyendo a una sociedad más plural y cohesionada.
En definitiva, la defensa del valenciano como lengua vehicular no es sólo cuestión cultural o identitaria, sino una necesidad educativa y social. Es un deber colectivo garantizar que nuestro sistema educativo forme a ciudadanas y ciudadanos competentes en las dos lenguas oficiales. Es el momento de actuar con determinación para preservar los derechos lingüísticos y educativos de nuestro pueblo, para que el valenciano ocupe el lugar que le corresponde tanto en las aulas como en la vida pública del País Valenciano.
* Activista social, pensionista, sindicalista, País Valenciá.
Más artículos del autor
Comparte este artículo, tus amig@s lo agradecerán…
Mastodon: @LQSomos@nobigtech.es; Bluesky: LQSomos;
Telegram: LoQueSomosWeb; Twitter (X): @LQSomos;
Facebook: LoQueSomos; Instagram: LoQueSomos;