Ràdio Klara: 40 anys de ràdio lliure i llibertària a la ciutat de València
Por Ràdio Klara*. LQSomos.
Hoy 26 de marzo se cumplen 40 años desde que Ràdio Klara inició sus emisiones en una cocina de una vivienda particular de la localidad de Moncada, tras una etapa de análisis, previsión organizativa y activación de recursos económicos para poder comprar el equipo…
El 26 de març es compleixen 40 anys des que Ràdio Klara va iniciar les seues emissions en una cuina d’un habitatge particular de la localitat de Montcada, després d’una etapa d’anàlisi, previsió organitzativa i activació de recursos econòmics per a poder comprar l’equip.
El dissabte 26 de març es compleixen 40 anys des que un grup de joves militants anarcosindicalistes iniciaren les emissions de Ràdio Klara. Després d’una etapa en la qual va abundar l’anàlisi, la previsió organitzativa, la reflexió i l’activació de recursos econòmics, tal com explica Manolo Gallego, un dels fundadors de Ràdio Klara, es va aconseguir eixir a l’aire des d’un habitatge de Montcada.
Ràdio Klara no sorgeix en terreny erm, “el fenomen de les ràdios lliures tenia antecedents significatius als EUA, Mèxic, el Brasil, Itàlia, Holanda o Grècia, impulsades per col·lectius ecologistes, autònoms i llibertaris” explica Aniceto Arias, membre de Ràdio Klara, qui destaca que “a França van tindre un gran auge en el context de maig del 68 i tenen un referent amb Radio Libertaire de París”.
En el Estado español, la primera radio libre fue Radio Maduixa de Granollers, que inició sus emisiones en 1977, le siguió Ona Lliure de Barcelona en 1979, (cerrada dos veces por la policía). Otras radios pioneras, creadas al inicio de los 80, fueron Radio Paraíso de Iruña o Txomin Barullo de Bilbao
En l’Estat espanyol, la primera ràdio lliure va ser Ràdio Maduixa de Granollers, que va iniciar les seues emissions en 1977, li va seguir Ona Lliure de Barcelona en 1979, (tancada dues vegades per la policia). Altres ràdios pioneres, creades a l’inici dels 80, van ser Ràdio Paradís d’Iruña o Txomin Barullo de Bilbao. Totes elles amb un nexe comú: el rebuig al monopoli de les ones, l’exigència d’emetre i expressar-se lliurement i practicar la comunicació bidireccional entre emissor i receptor, “és a dir es tracta d’un moviment heterogeni en essència, però amb finalitats comunes i definides” afirma Aniceto. Van ser aquestes experiències les que van animar en 1979 a un grup de joves anarcosindicalistes a organitzar, dins d’unes jornades culturals de CNT, una sèrie actes i debats amb la finalitat de posar en marxa un nou mitjà de comunicació per a “donar veu als qui no teníem accés a la premsa, ràdio i televisió de l’època” assenyala Manolo Gallego referint-se al moviment anarcosindicalista, antimilitarista, ecologista, feminista i per l’alliberament sexual com els col·lectius que no trobaven lloc en els mitjans.
El resultat d’aquelles jornades va ser Ràdio Klara acompanyada sempre pels seus cognoms lliure i llibertària. “Lliure perquè no es vincula ni està tutelada per cap grup polític, sindical o mediàtic i llibertària perquè l’alternativa que es pretenia i es pretén divulgar és la llibertària, entesa aquesta en un sentit ampli donada l’extensió del Moviment Llibertari” explica Aniceto Arias qui incideix en què “Ràdio Klara no naixia amb vocació de marginalitat sinó que, conscients del paper dels mitjans de comunicació socials en les societats modernes i al servei de qui estan, es pretenia una autèntica alternativa de comunicació radiofònica que es projectara cap al futur”.
La realitat ha fet ajustar el rumb segons el moment històric que ha hagut de viure Ràdio Klara. Han superat tres tancaments governamentals, el primer per part d’UCD i els dos següents per part del PSOE, amb les seues corresponents confiscacions i precintes dels equips, han manipulat aqueixos precintes per a tornar a emetre, han aconseguit una llicència d’emissió, sent l’única ràdio lliure o comunitària en tot l’estat que l’ha aconseguit, ha superat debats i crisis internes, desercions, incomprensions per part d’algunes organitzacions o moviments socials i tot això “gràcies als qui créiem i continuem creient que només se sotmet qui es deixa sotmetre i que les energies que hauríem de dedicar a la lluita per emetre, es podrien invertir a emetre més i millor i sobretot es fa imprescindible el reconeixement a l’audiència, especialment a aquella que, amb la seua aportació, ha contribuït, d’una manera definitiva, al sosteniment econòmic de Ràdio Klara durant aquests 40 anys, sense aqueix suport no estaríem celebrant aquest aniversari” en paraules d’Aniceto Arias.
40 anys després d’aqueixa primera emissió de Ràdio Klara, els qui segueixen mantenint-la continuen convençuts de la seua necessitat i reflexionen que “fenòmens com la implantació progressiva d’un capitalisme salvatge i globalitzat i les respostes que es van generant en tot el planeta, fan pensar que no és moment de sectarismes ni d’hissar banderes partidistes sinó de conjuminar esforços amb els qui detesten el món que ens volen imposar i aposten i lluiten per la possibilitat d’un altre món just, solidari i lliure, en aquest context cobra sentit un mitjà de comunicació com Ràdio Klara, apostant pel rigor, la credibilitat i el compromís com a senyals d’identitat, allunyada del sectarisme, la demagògia i el pamflet, i alhora de manera atractiva i amena”.
* https://www.radioklara.org/radioklara/
Síguenos en redes sociales… Mastodon: @LQSomos@nobigtech.es Diaspora*: lqsomos@wk3.org Telegram: LoQueSomosWeb Twitter: @LQSomos Facebook: LoQueSomos Instagram: LoQueSomos
